25/6/2007 - EL PERIODICO
Un pagès regala una planta que regula el sucre a la sang
"Salut ha prohibit que l’agricultor indiqui els efectes de l’arbust stevia a l’embolcall"
ÀNGELS GALLARDO
BALAGUER
Un agricultor de Balaguer (Noguera) dedica un dels seus terrenys al cultiu de 4.000 plantes d’stevia, un arbust originari del Paraguai, 30 vegades més dolç que el sucre, però amb zero calories, que ha esdevingut l’emblema de la seva resistència contra allò antinatural -els edulcorants químics, en aquest cas- i que li ha donat popularitat entre la població diabètica que envolta els camps.
Josep Pàmies, el pagès en qüestió, ha comprovat en persona que prenent matí i nit una infusió de quatre fulles d’stevia manté en límits de normalitat la seva pressió arterial. La beguda, a més a més, li regula els nivells de glucosa i insulina a la sang, assegura. "Si el nivell de sucre a la sang està alt, l’abaixa, i si és el contrari, l’apuja", explica Pàmies, que distribueix un miler de les seves plantes entre els veïns que pateixen problemes de diabetis.
CRUES O CUINADES
"Moltes persones han reduït les seves injeccions d’insulina i d’altres han deixat de prendre pastilles antidiabètiques -assegura Pàmies-. He portat la planta als especialistes en diabetis de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, però no m’han fet ni cas".
L’stevia és un potent edulcorant natural sense calories que els indis guaranís ja mastegaven pel seu gust dolç. Les fulles d’aquest arbust, menjades en cru o cuinades, tenen un efecte vasodilatador, diürètic i cardiotònic: hom diu que regulen els batecs del cor i que nodreixen el pàncrees i la melsa, perquè contenen carbohidrats, proteïnes, vitamines i minerals. Pàmies assegura que la Coca-Cola acaba de patentar l’stevia per als seus productes light.
En un principi, el pagès de Balaguer distribuïa els seus rams d’stevia tot indicant a l’embolcall algunes d’aquestes propietats, fins que uns inspectors de la Conselleria de Salut li van prohibir de fer-ho. No només van demanar-li que eliminés la informació sobre els suposats beneficis saludables de l’stevia, sinó que també ho va haver de fer en 30 plantes medicinals més que ell cultiva amb una gran cura, perquè n’ha estudiat les qualitats.
"Tal i com van ordenar-me, vaig treure les indicacions beneficioses de totes les plantes, tret de dues: l’stevia i la dent de lleó, boníssima per a les inflamacions del fetge -explica l’agricultor-. Són els meus arbustos emblemàtics i no penso renunciar que la població sàpiga per a què poden servir".
CONTRA LA INDÚSTRIA
Aquest pagès és un lluitador en múltiples àmbits agrícoles i forma part del moviment slow food, que defensa una alimentació meditada, ecològica, substanciosa i sana. Sap que les plantes d’stevia han xocat a altres països -en especial als EUA- amb la indústria productora d’edulcorants sintètics, entre els quals l’aspartam, que ha perdut algunes batalles davant la planta dolça en la producció de iogurts edulcorats, galetes i refrescos.
"Hi ha molts diners en joc", sosté Pàmies. El seu interès per la difusió dels poders de l’stevia no és econòmic, assegura. La seva plantació de l’arbust és limitada, adverteix. "M’agrada buscar les propietats de les plantes, perquè crec que és millor allò que és natural que la química -explica-. Li he regalat manats d’stevia al cuiner Ferran Adrià, que les està provant a la seva fundació Alícia, dedicada a cuinar de manera cardiosaludable".
També les ven al mercat de la Boqueria de Barcelona i les regala als que passen per la seva finca. "Lamento que la Generalitat es fiqui amb mi i no amb els qui aboquen tòxics als rius", conclou.
MÉS INFORMACIÓ EN : joseppamies.wordpress.com/
29/11/2007 - L’stevia al saló de Slow Food, a Algusto, Bilbao, Espanya.